RETRACTACIÓ DEL TREBALLADOR DE LA SEVA DECISIÓ DE PLEGAR VOLUNTÀRIAMENT

Una sentència del Tribunal Suprem de data 17 de juliol de 2012, dictada en unificació de doctrina, ha declarat que, mentre la relació jurídico-laboral sigui vigent, el treballador té el dret de reconsiderar la seva decisió preavisada de causar baixa voluntàriament de l’empresa. El cas plantejat era el de un treballador que havia decidit jubilar-se als 65 anys i ho va comunicar a l’empresa amb un preavís de 15 dies. No obstant, el treballador dins el període de preavís, i per tant abans de l’extinció efectiva del seu contracte, va comunicar a l’empresa la seva voluntat de deixar sense efecte tal decisió, atès que s’havia assabentat que dins l’àmbit de la seva activitat es podia jubilar als 70 anys. L’empresa li va comunicar que la seva decisió de causar baixa per jubilació era irreversible. El treballador va demandar per acomiadament improcedent, essent rebutjada la seva demanda en totes les instàncies fins que el Tribunal Suprem li va donar la raó, condemnant a l’empresa per acomiadament improcedent.

Un altre sentència del Tribunal Suprem, de data 7 de desembre de 2009, ja va admetre la retractació, per part de l’empresa, de l’acomiadament durant el període de preavís. En aquest supòsit es tractava d’un treballador al qual l’empresa li va comunicar la finalització del seu contracte d’obra, donant-li un preavís de 15 dies. No obstant, l’empresa va reconsiderar la seva decisió i va comunicar al treballador, dins el període de preavís, i per tant abans de l’extinció efectiva del contracte de treball, la seva decisió de deixar sense efecte la finalització del seu contracte de treball i que podia continuar en el mateix. No conforme, el treballador va demandar l’empresa per acomiadament improcedent, obtenint sentències estimatòries de la seva pretensió en totes les instàncies, fins que el Tribunal Suprem, previ recurs de cassació de l’empresa, va anul·lar les sentències dels tribunals inferiors donant la raó a l’empresa.

Per tant, la sentència de data 17/07/2012 ha volgut donar la mateixa solució al cas de la dimissió del treballador, fet que a més resulta més conforme al principi de conservació del lloc de treball.

Amb anterioritat a les esmentades sentències, la doctrina tradicional de la Sala Social del Tribunal Suprem era la de no considerar vàlida la retractació, ni en el cas de dimissió del treballador ni en el cas d’acomiadament preavisat per part de l’empresa, sempre i quan la relació de treball estès vigent en el moment de la retractació.

El Tribunal Suprem, en el cas de la dimissió del treballador, sostenia que, una vegada aquell havia comunicat mitjançant preavís la seva decisió de plegar voluntàriament, no considerava vàlida la retractació posterior en haver causat estat com a acte generador de drets a tercers, pel que la mateixa no podia redundar en perjudici d’aquests, tret que es provés l’existència d’alguna deficiència en el consentiment que conduís a l’anul·lació del negoci jurídic.

El Tribunal Suprem, en el cas de l’acomiadament del treballador per part de l’empresa amb posterior retractació d’aquesta dins el període de preavís, sostenia que l’acomiadament desplega tots els seus efectes extintius de forma immediata a partir de la comunicació empresarial, no tenint cap virtualitat la posterior retractació.