Com es computa la llegítima?

La llegítima és la part de l’herència que el testador no pot disposar i que va a parar, per llei, a determinades persones. A Catalunya, la llegítima és d’una quarta part i en règim comú pot arribar als dos terços. Una part important de les discussions que es donen entre l’hereu i els legitimaris és comptar la llegítima global, és a dir, quant val aquella part de l’herència que és indisposable. Tècnicament, aquest càlcul s’anomena computar la llegítima, que no s’ha de confondre amb determinar quin és l’import que ha de rebre individualment cada un dels llegitimaris.

Primer de tot, cal valorar tot el patrimoni del difunt en el moment de la seva mort i restar els deutes i les despeses d’enterrament i darrera malaltia.

Després, cal afegir el valor de les donacions fetes pel causant en els últims 10 anys anteriors a la seva mort, incloent aquelles operacions que en realitat siguin donacions, sense comptar les lliberalitats d’ús (per exemple els regals d’aniversari…).

Per últim, també s’ha de computar el valor de les donacions fetes pel causant que siguin imputables a la llegítima, amb independència de la data de la donació.

Les donacions imputables a la llegítima son aquelles donacions en les que expressament s’ha fet constar en el moment de la donació que són a compte o en pagament de la llegítima o, més tècnicament, que són imputables a la llegítima.

Però, llevat que el causant hagi disposat una altra cosa, també són imputables a la llegítima i, per tant, també es computen, les donacions fetes a favor dels fills perquè pugui adquirir el primer habitatge o emprendre una activitat econòmica que els proporcioni independència personal o econòmica.

I finalment, també són imputables a la llegítima -i també computables- les atribucions particulars fetes mitjançant pactes successoris, les donacions per causa de mort i les assignacions de béns al pagament de la llegítima, fetes també amb pacte succesori.

En qualsevol moment, el testador se’n pot desdir de la imputació a la llegítima feta amb anterioritat. Però s’ha de fer en testament, codicil, pacte successori o escriptura pública. Aquesta dispensa d’imputació és irrevovable.

Hi ha dues regles a tenir en compte, en relació a la computació del valor global de la legítima.
Una, que el valor a computar de les donacions és el valor que tenien els béns donats en el moment de la mort, descomptant les despeses útils i les despeses extraordinàries que no hagin estat causades pel donatari. Cal afegir el valor del deteriorament dels béns donats causat pels donatari si han minvat el seu valor.

L’altra, que en cas de venda dels béns donats o que s’hagin perdut per culpa del donatari, s’ha d’afegir al còmput, el valor que tenen o haurien tingut aquests béns en el moment de la mort del causant.