Cònjuges, parelles de fet i herències.

familiesQue quedi clar: si no fas testament, el cònjuge o la teva parella de fet té dret a la teva herència: o bé, és hereu, si no hi ha fills, o bé té dret a l’usdefruit de tota l’herència, si hi ha fills.

En canvi, si fas testament i no els menciones, el cònjuge o la teva parella de fet no té dret a res. Ni a la llegítima.

Certament, en aquest sentit, la diferència entre fer o no fer testament és molt gran. I molt més, en els casos de segons o tercers matrimonis o parelles de fet amb fills de matrimonis o relacions anteriors.

Feu testament, que no costa res! Aquesta recomanació esdevé gairebé una ordre quan hi ha fills de diferents relacions i heu refet la vida amb una altra persona, amb matrimoni o sense. Ho arregla tot un testament? No. Però gairebe tot, sí.

Què cal saber a més a més?

Primer, que malgrat que hagiu fet testament, qualsevol disposició testamentària a favor del cònjuge esvedé ineficaç en cas de separació judicial o de fet o divorci o nulitat o simplement si hi ha una demanda de separació, divorci o nul·litat matrimonial, llevat de reconciliació.

Igualment, en el cas de les parelles de fet, les disposicions testàmentàries a favor del convivent en unió estable de parella esdevenen ineficaces si, després d’haver estat atorgades, els convivents se separen de fet, llevat que reprenguin la convivència, o s’extingeix la unió per una causa que no sigui la defunció d’un dels membres de la parella o el matrimoni entre ambdós.

Com sempre, és imprescindible disposar de la prova del fi de la convivència.

Segon, que en el cas que no hàgiu fet testament i el cònjuge o la parella de fet sigui hereu (això vol dir que no hi ha fills), els pares del causant tenen dret a la llegítima.

Tercer, que en el cas que no hàgiu fet testament i el cònjuge o la parella de fet tingui dret a l’usdefruit universal de l’herència (en aquest cas el difunt té fills), poden canviar aquest usdefruit per una quarta part de l’herència en plena propietat més l’usdefruit de l’habitatge familiar.

Quart, que en el cas que no hàgiu fet testament, el cònjuge no té dret a succeir si en el moment de l’obertura de la successió n’estava separat judicialment o de fet o si hi havia pendent una demanda de nul·litat del matrimoni, de divorci o de separació, llevat que els cònjuges s’haguessin reconciliat. Igualment, el convivent en unió estable de parella supervivent no té dret a succeir abintestat al causant si estava separat de fet del causant en el moment de la mort d’aquest.

Com abans, cal disposar de la prova corresponent.

I cinquè, que a banda dels drets hereditaris, el cònjuge o la parella estable supervivents tenen dret, si es compleixen els requisits corresponents, a la quarta vidual, a l’any de plor, al parament de la llar i a la compensació econòmica per raó del treball.

Per últim, tingueu en compte que aquesta és la normativa del Codi Civil de Catalunya que s’aplica a tothom que tingui el veinatge civil català en el moment de la seva mort. I que, en cas de parelles de fet, cal estar segur que jurídicament, es tracta realment d’una parella de fet.