La difícil compensació de pèrdues en l'impost de societats

profit-and-loss

No sempre és fàcil compensar les pèrdues en l’impost de societats. És veritat que avui ja no hi ha límit temporal, però existeixen una sèrie de limitacions que poden impedir la seva compensació, total o parcial, amb el cost tributari que implica.

Algunes limitacions són de caràcter formal: la demostració documental de la procedència de la compensació que, en alguns casos, pot suposar un tracte absolutament desigual respecte a societats sense pèrdues. D’altres són de caràcter material: limitacions a l’import compensable, sobretot en els supòsits de compra de societats amb bases imposables negatives.

Tècnicament, cal distingir pèrdues de bases imposables negatives. No sempre coincideixen. Seran diferents quan en l’exercici es comptabilitzin despeses que, temporalment o definitivament, no són deduïbles. Per fer-ho fàcil, parlarem de pèrdues (és més curt i més entenedor).

Primer punt.  La qüestió formal. Correspon a la societat demostrar les pèrdues que es volen compensar, sense limitació temporal. Com? En tot cas, exhibint la declaració de l’impost de l’exercici en el que es van generar i la comptabilitat acreditant el seu dipòsit en el Registre Mercantil. Si, a més, no han transcorregut 10 anys des de que es van generar, l’administració té el dret de comprovació de la correcció material de les pèrdues.

És a dir, si teniu pèrdues, no llenceu la documentació comptable, ni la comptabilitat, ni us oblideu de legalitzar la comptabilitat o dipositar els comptes anuals (i guardar els comprovants) ni de presentar l’impost de l’any en el que es van generar. Si a més, fa menys de 10 anys de l’origen de les pèrdues, Hisenda pot inspeccionar aquell exercici i modificar, si cal, l’import de les mateixes.

Se m’acut només una cosa: perquè la llei tracta millor a les societats amb guanys que a les societats amb pèrdues? Hi ha una desigualtat de tracte evident quan hisenda té només quatre anys per comprovar a les societats amb guanys i, en canvi, només perquè té pèrdues, aquest periode augmenta a 10 anys més el cost indirecte, però no gens menyspreable, d’haver de guardar tota la documentació.

Segon punt. Les pèrdues són compensables indefinidament, amb el límit següent: el 70% de la base de l’exercici en el que es pretén compensar o 1.000.000,- €, si aquest és superior. (en el 2015, el límit és del 50% i en el 2016, del 60%). No hi ha límit respecte a les rendes corresponents a quites i esperes conseqüència d’un acord amb els creditors ni tampoc en l’exercici que es produeix l’extinció de la societats.

Tampoc no hi ha límit respecte a les societats de nova creació que tributin al tipus general en els tres primers exercicis en els que hi hagi guanys.

Tercer punt. Alerta amb les adquisicions de participacions de societats amb pèrdues acumulades. Cal vigilar que, amb posterioritat a la compra, la societat es pugui compensar les pèrdues (amb les limitacions anteriors).

La limitació es produeix quan persones o entitats vinculades amb la societat, que no tenien participació a la societat o bé tenien una participació inferior al 25%, adquireixen la majoria del capital social amb posterioritat a la generació de les pèrdues.

A més, cal que la societat que adquireixen

  • hagi estat inactiva en els últims tres mesos anteriors a l’adquisició de les participacions
  • o es tracti d’una societat patrimonial
  • o hagi estat donada de baixa en l’índex d’entitats
  • o bé hagi incrementat significativament(+50%) la seva xifra de negocis respecte a la que tenia els dos anys anteriors a la compra.