La llegítima a Catalunya

bitllet-tallatTothom té més o menys al cap que els fills tenen dret a rebre un mínim de l’herència dels pares. És el que és coneix per llegítima. La llegítima és el dret que tenen determinades persones a obtenir un determinat valor de l’herència d’una persona. Els llegitimaris són els fills del difunt per parts iguals. A manca de fills, són llegitimaris els pares per meitats. L’import de la llegítima és, a Catalunya, el 25% del valor de l’herència a repartir entre tots els llegitimaris, excepte els premorts i els absents. Per entendre-ho bé, fem-ho fàcil.

Imaginem un senyor amb tres fills (A, B i C) que en el seu testament anomena hereu només al seu fill A. Quan mor, deixa una herència que té un valor de 1.000,- €. El valor de la llegítima és el 25%, és a dir, 250,- €. Per calcular la llegítima que correspon a B i a C, cal dividir l’import de la llegítima entre els llegitimaris, incloent els llegitimaris que també siguin hereus. En aquest cas, són tres fills i, per tant, tres llegitimaris. Així, B té dret a rebre una tercera part de la llegítima, és a dir 83 i pico (250/3). A la mateixa quantitat té dret el llegitimari C.

Pel que fa a A, en rebre en concepte d’hereu un valor superior a la llegítima, ja té el mínim cobert i no ha de rebre res més.

Tingueu en compte que el marit o la muller no són llegitimaris de l’herència de la seva parella. Si el testador s’oblida de la seva parella quan fa el testament, aquesta no té dret a res, llevat de la quarta vidual si es donen els requisits.

Com sempre, no tot és tan fàcil. Cal tenir en compte la determinació de qui són els llegitimaris, les regles de valoració de l’herència als efectes del càlcul de la llegítima, si s’han de tenir en compte les donacions del difunt o si hi ha donacions imputables a la llegítima.

El que és important de la llegítima és que no dóna dret als llegitimaris a rebre béns de l’herència, llevat que el causant no hagi previst una altra cosa mitjançant la institució d’hereu, llegat o qualsevol altra atribució. Així doncs, en tant que representa un valor sobre el cabal hereditari, correspon a l’hereu optar pel pagament de la llegítima en béns de l’herència o en diners, encara que no n’hi hagi en l’herència. Ara bé, un cop començada a pagar la llegítima d’una determinada manera, el llegitimari pot exigir que la resta li sigui pagada de la mateixa forma.

Un altre punt a tenir en compte: en general, la llegítima genera interessos a favor del llegitimari a comptar des de la mort del causant. El causant, mitjançant el testament, pot disposar que no meriti interessos.

Finament, la llegítima s’ha d’entregar sense cap mena de càrregues, condicions, terminis o modes, ni gravar-les amb usdefruit ni subjectar-les a fideicomís. La llegítima ha de ser lliure. Excepcionalment, si el causant disposa l’entrega en pagament de la llegítima d’un bé que té una càrrega de qualsevol tipus però té un valor superior al de la llegítima individual, el llegitimari pot optar entre acceptar l’entrega tal com ha previst el testador o exigir el que per llegítima li correspongui.

Tot i que és una obvietat, la llegítima només pot entrar en joc en cas que hi hagi testament. Quan l’herència és intestada, hereten per parts iguals les persones que marca la llei.