Les voluntats digitals

Abans, quan la gent es moria, deixava pels seus hereus tota mena de coses: a part de finques, diners i accions, els hereus es trobaven a casa tota mena de paperassa, fotografies, extractes bancaris, papers manuscrits, records de tota mena… en fi, tot de coses que es podien veure i tocar. Avui, cada cop amb més freqüencia, qui ha marxat deixa el mateix però d’una forma diferent, que no es pot tocar, virtual: tot allò que ha penjat o guardat, per força o per que ha volgut, al núvol. Per poc que hi pensem, podrem fer una llista força llarga de les coses que es troben en el món que, normalment, coneixem per internet. Fotos a Instagram o Facebook, documents al Google Drive, correus electrònics, documents al Dropbox o notes al Evernote, extractes bancaris a l’oficina virtual del banc, les notes i comunicacions del col.legi dels nens, els llibres virtuals, la música o les pel·lícules que hem comprat i que podem escoltar o veure en qualsevol moment… en fi, una pila de coses que, si no disposem de l’usuari i la contrasenya, serà practicament impossible accedir-hi. El que cal que es plantegi tothom és què vol que se’n faci de totes aquestes coses un cop siguem morts. I, no únicament en cas de mort: també si, per qualsevol motiu, esdevenim incapaços.

Des de fa poc més de mig any, el Codi Civil de Catalunya regula que passa amb aquestes dades. I, la veritat és que els hereus poden fer molt poques coses. De fet, la part rellevant de tot plegat és que, si qui fa el testament o els poders no ho autoritzen expressament, ningú podrà accedir al contingut que estigui penjat a internet, si no és amb autorització judicial.

En cas de mort, si no es preveu res, els hereus poden comunicar als prestadors de serveis digitals la defunció, sol•licitar als prestadors de serveis digitals que es cancel•lin els comptes actius i sol•licitar als prestadors de serveis digitals que executin les clàusules contractuals o que s’activin les polítiques establertes per als casos de defunció dels titulars de comptes actius.

També estableix que si el causant no ho ha establert altrament en les seves voluntats digitals, la persona a qui correspon d’executar-les no pot tenir accés als continguts dels seus comptes i arxius digitals, llevat que obtingui l’autorització judicial corresponent.

Això vol dir que els hereus s’hauran de limitar a comunicar als prestador dels serveis la defuncio del titular i que es cancelin els comptes. Però no podran accedir al contingut digital: ni les fotos, ni els documents, ni als extractes del comptes bancaris, ni a cap dels continguts penjats al núvol. Només podran accedir amb el permís exprés del causant.

Tot això és pot aplicar també als poders preventius,que són aquells que s’otorguen pel cas que una persona esdevingui incapaç. El titular de les dades digitals, dins dels poders preventius, pot establir la gestió de les seves voluntats digitals i l’abast del poder perquè, en cas de pèrdua sobrevinguda de la capacitat, l’apoderat actuï davant dels prestadors de serveis digitals per tal que pugui gestionar-los i, si convé, sol·licitar-ne la cancel·lació.

Així doncs, cal que penseu què voleu que passi amb tot allò virtual que teniu, qui pot gestionar-los i qui pot accedir-hi. La manera de fer-ho és a través del testament, otorgant uns poders preventius o bé registrant les vostres voluntats digitals al registre de voluntats digitals.