Maleits tickets

ticketTothom acaba col·leccionant tickets. El de la zona blava, el de la benzina, el de la compra d’una llibreta o paper, o d’un recanvi de tinta per a la impresora;o el del taxi, o el del super, quan cal comprar les quatre coses per mantenir el despatx una mica net… Moltes de les despeses que es realitzen en l’exercici de l’activitat, que són necessàries per dur-la a terme, però que a la vegada són de poca quantia, es paguen en efectiu i l’únic rebut que tenim és el ticket.

Si el ticket ha de servir per justificar la despesa i per poder deduir l’IVA corresponent, cal tenir en compte tant el que opina Hisenda com els requisits per a la seva deduibilitat.

Des de fa un temps, Hisenda no admet la deduibilitat de les despeses, quan l’únic document que existeix és el ticket. Per què? En general fa servir tres arguments: O bé no es creu que la despesa realitzada estigui relacionada amb l’activitat; o bé no es creu que realment s’hagi pagat; o bé, no es creu que la despesa pertanyi a la persona que la preten deduir. A més, argumenta que l’únic justificant possible de les despeses son les factures i que els tickets no són un document que justifiqui suficientment la despesa.

En primer lloc, cal dir que actualment la denominació de ticket no existeix. Ara cal anomenar-ho factura simplificada, tot i que no és exactament el mateix.

El ticket era un document que contenia la seva numeració, el NIF i el nom del venedor, el tipus de IVA amb la menció IVA inclòs i el total dela contraprestació. El ticket es definia expressament com un document substitutiu de la factura.

La factura simplificada és un document que inclou molta més informació: La seva numeració, la data d’emissió i la data en què hagi meritat l’operació, si és diferent, el NIF de l’emissor, la identificació dels béns o serveis venuts, el tipus d’IVA aplicat, amb la expressió IVA inclòs i la contraprestació total.

Ara bé, si es vol utilitzar aquesta factura simplificada com a document per a la deduibilitat de l’IVA, caldrà, a més, incloure el NIF i el domicili del destinatari de la factura i la quota d’IVA repercutida per separat.

La llei general tributaria estableix que cal justificar les despeses deduibles, de forma prioritaria, mitjançant la factura entregada o mitjançant el document substitutiu.  També estableix que la càrrega de la prova dels fets correspon a aquell que pretengui fer valer els seus drets. Per tant, en principi, ens correspon a nosaltres, els contribuents, demostrar els fets que ens permetin deduir les despeses corresponents.

Davant de tot plegat, tan pel que fa als requisits formals com als criteris que aplica l’administració, per poder deduir la despesa corresponent caldria disposar en primer lloc d’una factura completa. En cas que no fos possible, disposar d’una factura simplificada on figuri el NIF i el domicili del destinatari.

Si això no fos possible, caldrà disposar d’una factura simplificada. En aquests casos, com no hi figurarà ni el NIF i el domicili del destinatari, procureu pagar la despesa amb targeta bancària de forma que, amb el pagament, es pugui justificar la realitat i la titularitat de la despesa.

Si tenim un document similar al ticket d’abans i que s’ha pagat en efectiu, difícilment podrem defensar la deduibilitat de la despesa.

Si podem complir tots aquests requisits, no assegurarem la deduibilitat de la despesa (caldrà demostrar que la despesa és necessària i està correlacionada amb els ingressos i és deduible), però sí que podrem conrarrestar uns quants arguments de l’Administració.

Recordeu, per acabar, que teniu dret a demanar una factura completa de totes les compres que realitzeu i que el venedor està obligat a emetre-la, per molt petit que sigui l’import.