El banc dolent

El Banc Dolent és una creació del Govern mitjançant la qual compra amb diners públics els anomenats “actius tòxics”, és a dir, aquells crèdits amb alta probabilitat de resultar poc rendibles per al banc, i per un preu que estaria entre el valor del mercat i el valor comptable de l’actiu (no pel preu real actual), fent-se càrrec l’Estat d’una part de la minusvaloració del crèdit. D’aquesta manera l’Estat elimina dels balanços dels bancs els actius tòxics i així els saneja.

I què són els actius tòxics? Com ja és sobradament conegut avui dia, els bancs han estat oferint hipoteques sobrevalorant els béns immobles que hipotecaven. Hi ha pocs casos en els quals no existeix aquesta sobrevaloració, però, igualment, com a data d’avui han baixat els preus, les seves taxacions estan inflades. O bé, fons d’inversions de pèssimes condicions que es van crear a partir d’hipoteques o crèdits concedits a persones amb poca solvència econòmica. Tot això provoca situacions en les que el deutor no pot pagar les quotes i al banc no li compensa embargar el bé perquè resulta que ara val menys diners del que li deu el seu client. Tot això és el que es coneix com a “actius tòxics”.

En teoria, la idea del Govern és protegir el sector bancari i d’aquesta manera, reactivar la situació econòmica actual. Suposadament, si els bancs es deslliuren de tots aquells crèdits tòxics disposaran de liquiditat, podent-ho invertir en nous crèdits per persones solvents, especialment empresaris, per aconseguir potenciar les empreses amb el consegüent possible descens de l’atur, un dels problemes més importants de l’actualitat.

Per a això, al desembre del 2012 es va constituir formalment una societat anònima encarregada de gestionar els actius immobiliaris tòxics de la banca, denominada “Sareb”, sigles que en anglès signifiquen “Societat de Gestió d’Actius procedents de la Reestructuració Ordenada Bancària”. La creació i funcionament d’aquesta societat estan regulats pel que es disposa en la Llei 9/2012 de 14 de novembre, de reestructuració i resolució d’entitats de crèdit i en el Reial decret 1559/2012, de 15 de novembre, pel qual s’estableix el règim jurídic de les societats de gestió d’actius.

Aquesta societat té com a finalitat vendre i/o llogar els actius immobiliaris en un termini de 15 anys i pel preu taxat, amb l’objectiu que vagin baixant els preus. No obstant això, la societat Sareb està controlada per la banca (en la seva major part pel Banc Santander i per La Caixa), fet que significa que la banca passa a ser propietària del banc dolent, sent alhora la seva competidora, ja que la banca privada també té els seus immobles que no ha cedit a la Sareb i que necessita vendre. Efectivament, el capital de Sareb està aportat per entitats privades (55%) i pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) en una proporció minoritària (45%). Per aquest motiu no seria d’estranyar que els grans banquers tractessin de controlar els preus de venda dels habitatges del banc dolent per no perjudicar les seves pròpies operacions amb productes similars. Un risc admès pel propi FROB i per experts del mercat immobiliari.

Per a garantir el bon funcionament de Sareb i que no es dugui a terme aquest control dels preus per part dels bancs accionistes de Sareb, el BCE (Banc Central Europeu) durà a terme una vigilància sobre la gestió del banc dolent.

No obstant això, existeixen seriosos dubtes sobre si la Sareb aconseguirà el seu objectiu.

Ja veurem amb el pas del temps si l’Estat aconsegueix el seu objectiu.