PARTICIPACIONS PREFERENTS

La rendibilitat de la participació preferent es condiciona legalment als resultats
econòmics de l’entitat de crèdit emissora i no atribueix el dret a la restitució del seu
valor nominal. És un valor potencialment perpetu o sense venciment ja que la seva
regulació disposa de forma imperativa que els diners captats per l’entitat de crèdit
mitjançant la seva emissió han de ser invertits en la seva totalitat i de forma
permanent en l’entitat de crèdit dominant de la filial emissora, de forma que
queden directament afectes als riscos i situació financera de l’esmentada entitat de
crèdit dominant i de la del seu grup o subgrup consolidable. En conseqüència, la
liquiditat de la participació preferent només pot produir-se mitjançant la seva venda
en el mercat secundari de valors en la que aquesta cotitzi. Aquest fet determina
que els diners invertits en la participació preferent esdevinguin pràcticament
irrecuperables, ja sigui perquè l’entitat no hagi obtingut beneficis ni disposi de
reserves repartibles o bé perquè així ho decideixi el propi òrgan d’administració de
l’entitat de crèdit.

Aquests tipus de productes financers han estat comercialitzats per les entitats
bancàries, de forma gens transparent i poc professional, com a productes d’estalvi
de rendibilitat fixa que proporcionaven un alt tipus d’interès. Molta gent sense
coneixement o pràctica financera, inclús gent gran, confiant en el director de
l’entitat bancària de tota la vida, han contractat aquest tipus de producte, invertint
tots els seus estalvis. Ara, amb la crisi, els bancs, sense beneficis ni liquiditat, s’han
posat en evidència, i s’ha pogut comprovar que la participació preferent és un
instrument d’inversió de màxim risc, que manca de liquiditat, rendibilitat i
seguretat.

Efectivament, el nivell de seguretat en la recuperació de la inversió que ofereix la
participació preferent és equiparable al que deparen les accions o participacions de
les societats de capital. Igual que succeeix amb les societats, l’únic supòsit en el
que podria néixer un dret al pagament del valor nominal de la participació preferent
seria el de la liquidació de l’entitat de crèdit emissora i també de la societat
dominant d’aquesta. Pitjor encara: a diferència de les societats de capital, en les
quals els accionistes tenen el control sobre el risc sobre el risc que suporten, als
inversors, en canvi, no se’ls reconeix cap dret de participació en els òrgans socials
de l’entitat de crèdit emissora.

Quines són les mesures que podem adoptar si tenim contractat aquest
tipus de producte?

Si es pot demostrar que el client no va ser suficientment informat sobre el producte
financer concertat i que, per tant, hi ha hagut error o dol en la prestació del
consentiment, o que el client no ha contractat mai aquest tipus de productes d’alt
risc, que el seu perfil no és el d’un inversor experimentat, que el contracte subscrit
és difícil de comprendre o que el client no va fer cap test d’idoneïtat (MIFID) per a
contractar aquest tipus de productes, per tal de comprovar la situació financera del
client (font dels ingressos, patrimoni, despeses periòdiques) i els objectius de la
inversió (perfil de risc) o, havent-lo fet, no resultava idoni per a contractar aquest
producte, es poden emprendre les següents accions:

En primer lloc, cal presentar una reclamació per escrit davant el Departament o
Servei d’Atenció al client de l’entitat bancària.

Si la resposta no és satisfactòria o si transcorreguts dos mesos, no s’ha rebut
resposta, cal adreçar-se al Defensor del client de l’entitat. L’adreça hauria d’estar
disponible en les oficines de l’entitat o en la seva pàgina web. Si no és així, es pot
consultar a la pàgina web de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Si la resposta del Defensor del client és la mateixa o si transcorregut dos mesos, no
s’ha obtingut resposta, es pot presentar una reclamació per escrit davant la CNMV
i/o per via judicial.

És aconsellable acudir als tribunals per a sol·licitar la declaració d’ineficàcia per
nul·litat relativa o anul·labilitat del contracte, en cas que es pugui demostrar que
existeix error i dol en la prestació del consentiment contractual.

Un cas flagrant és el que es relata en la Sentència del Jutjat de Primera Instància
nº 1 de Mataró de data 5 de febrer de 2012, mitjançant la qual es declara la
nul·litat dels contractes de dipòsit o administració de valors subscrit per un
matrimoni d’ancians, i la nul·litat de les ordres de subscripció de participacions
preferents a ells vinculades, així com de les llibretes relacionades amb els referits
contractes, per haver quedat demostrat, entre d’altres aspectes, que s’havia omès
informació essencial de les característiques del producte per part del
comercialitzador del mateix, ometent conscientment informació adequada sobre les
característiques tècniques del producte, que tot i havent practicat el test MIFID a
un dels actors i havent quedat palès que el mateix no tenia perfil inversor, no
s’havia informat del risc de perdre el capital invertit, ni tampoc que no podrien
recuperar els diners quan ho necessitessin. També va quedar demostrat en el
procediment que l’entitat bancària no havia informat al contractant que s’estava
convertint, sense saber-ho, en el seu accionista amb limitació dels drets societaris
de vot i, el més greu de tot, que l’entitat bancària coneixent que un dels actors
patia d’Alzheimer, va disposar de part dels seus diners al marge de la seva
voluntat, amb ple coneixement de la malaltia del client per part del comercial de la
banca que realitzava l’operació.

I és que, tal com estableix la referida sentència, és difícil entendre com gent gran,
estalviadors tradicionals dels de tota la vida, essencialment preocupats de poder
tenir sempre disponibles els seus estalvis per poder fer front a les malalties pròpies
de la seva edat, a residències de la tercera edat, si fos el cas, o a prestar ajudes als
seus fills i nets i, en definitiva, a gaudir dels seus merescuts estalvis, puguin lliure i
voluntàriament subscriure un contracte d’operacions financeres complexes,
convertir-se voluntàriament en inversors que financen a l’entitat de crèdit, assumint
una posició jurídica de major risc que la dels propis accionistes.

Celeste Alfonso Llamas
Advocada
E-mail: celeste@abecsl.com