Donacions a compte de l'herència

Les donacions a favor dels fills poden ser cares. I les que són a favor dels qui no són fills encara més. I, encara més, si són immobles. Tot i ser gratuïta, la donació tributa en l’impost de donacions del donatari i, si no és en diners, en la renda del donant. I per si això no fos poc, caldrà pagar la plusvàlua municipal si es dóna un immoble. Però si, tot i així, es vol fer la donació cal pensar si aquesta donació ha de ser col·lacionable o no. Col·lacionable? Què vol dir col·lacionable?

La col·lació és un terme hereditari que té a veure amb el repartiment dels béns entre els hereus. Consisteix en afegir el valor de les donacions que el difunt va fer als hereus als béns a repartir, de forma que s’augmenta el valor del que cal repartir. En el moment de fer el repartiment el valor de les donacions s’imputa a la quota de l’hereu que va rebre la donació. En definitiva, el que vol dir es que cal decidir si la donació és a compte de l’herència o no.

Suposem que una persona mor amb dos fills. L’únic bé que deixa és una sola finca que val 500.000,- €. Anys abans de morir, va donar a un dels fills una altra finca, que avui valdria també 500.000,- €.

Si no es té en compte la donació, a cada fill li correspondria el 50% del valor de la finca que va deixar en morir, és a dir 250.000,- € a cadascun.

Ara bé, si la donació fos col·lacionable, tot i que només deixa una sola finca en morir, el valor a repartir seria de 1.000.000,- € (500.000,- € de la finca seva + 500.000,- € de la finca que va donar fa anys a l’altre fill). Així, a cada fill li correspondria el 50% del valor a repartir, és a dir, 500.000,- €. El fill que va rebre la donació, no rebria res de l’herència per que ja ho va rebre en vida. L’altre fill rebria la finca que va deixar en morir.

En el primer cas, el fill que va rebre la donació rep 750.000,- € (250.000 + 500.000) i l’altre, només 250.000,- €. En canvi, en el segon cas, tots dos fills reben el mateix.

La col·lació és, doncs, un mecanisme que la llei dóna al donant per igualar el que els fills reben, tan en vida del causant com per la seva herència.

Coses a tenir en compte.

El valor dels béns col·lacionables és el valor que tindrien els béns a la data de la defunció, no pas el valor que tenien a la data de la donació. És lògic que sigui així ja que és com si aquest bé no s’hagués donat i fos un bé de l’herència.

S’afegeix el valor del bé però no pas el bé donat, de forma que el donatari no perdrà en cap cas la propietat del bé donat. I és el mateix valor el que s’adjudica a l’hereu-donatari en el moment del repartiment. Si el valor del bé donat és més gran que la quota hereditària no ha de restituir res a la resta dels hereus.

Els béns col·lacionables són aquells que s’hagin donat en concepte de llegítima, aquells que siguin imputables a la llegítima o bé aquells que el donant va establir expressament que fossin col·lacionables.

La col·lació s’ha d’establir en el mateix moment que es fa la donació. Un cop feta la donació, no es pot fer col·lacionable. Però en canvi, en testament, codicil o pacte successori es pot dispensar de col·lacionar una determinada donació o inclús excloure la col·lació de la successió.

Per últim, la col·lació només juga quan en una herència concorren com a cohereus, descendents  d’un ascendent comú: els fills respecte el pares, els nets respecte els avis, els fills i els nets respecte els avis. El cohereu no descendents no ha de col·lacionar.