El veinatge civil

No n’hi ha prou en saber on vivim, ni saber on tenim la residència, ni saber si som residents fiscals o on és el nostre habitatge habitual. No n’hi ha prou en saber on estem empadronats ni si tenim o no els permisos o visats necessaris per residir en algun lloc. També cal saber també quin és el nostre veïnatge civil.

El veïnatge civil determina la nostra llei personal. És allò que vincula una persona amb les lleis d’un territori. En un estat on hi ha una pila de territoris amb diferents normatives, és molt important conèixer quina normativa ens és aplicable en cada moment i en cada lloc on puguem residir al llarg de la nostra vida.
Hem de saber quina és la norma que ens és aplicable quan ens casem o quan fem testament, o per saber quina és la llei que regirà la nostra herència, per saber quines son les normes que determinen els dret i deures de la família i les que regulen molts altres aspectes de la nostra vida.

El veïnatge civil s’adquireix per naixement: En principi, una persona té el mateix veïnatge civil que els seus pares. Una persona nascuda de pares amb veïnatge civil comú tindrà aquest mateix veïnatge civil. Una persona amb pare de veïnatge civil català, tindrà el veïnatge civil català. El veïnatge no depèn del lloc on s’ha nascut sinó del pares. Només si no es pot determinar el veïnatge civil dels pares, es tindrà el veïnatge civil del lloc de naixement. Així, és possible que una persona nascuda a Madrid tingui veïnatge civil català si els seus pares tenen aquest veïnatge en el moment del naixement. I també és possible que dos germans tinguin veïnatges civils diferents, comú i català, per exemple, si entre els dos naixements els pares han canviat de veïnatge.

Això ens porta a una altra qüestió: és pot canviar el veïnatge civil? Sí. I en la majoria del casos, el canvi es produeix sense que ningú se n’assabenti.

La majoria dels canvis de veïnatge civil es produeixen per la residencia continuada en un territori durant 10 anys. Si un català se’n va a viure a Palma de Mallorca i hi resideix durant més de 10 anys, adquirirà, automàticament, sense que calgui res més, el veïnatge civil mallorquí.

De forma conscient, es pot adquirir el veïnatge civil per la residencia continuada en un territori durant 2 anys i es manifesti expressament davant de l’encarregat del Registre Civil, la voluntat d’adquirir el veïnatge civil d’aquell territori. El català que se’n va anar a viure a Palma de Mallorca podia haver adquirit molt abans el veïnatge civil mallorquí si, passats dos anys de residència, optés per aquest veïnatge.

De forma contrària, es pot evitar l’adquisició automàtica del veïnatge civil si la persona, abans no transcorrin 10 anys de residència manifesti expressament davant de l’encarregat del Registre Civil, la voluntat de no d’adquirir el veïnatge civil d’aquell territori. En aquest cas, conservarà l’anterior.
Per què és tan important, doncs, saber quin és el nostre veïnatge civil? Entre altres aspectes, per determinar quina és la llei que regirà l’herència: la normativa comú que la regula és molt diferent que la del Codi Civil de Catalunya i molt diferent a la del País Basc. Les llegítimes, per posar un exemple, són molt diferents: en el règim comú, la llegítima pot arribar a ser de dues terceres parts de l’herència. A Catalunya, d’una quarta part.

Amb la mobilitat actual, és molt fàcil que hi hagi situacions no previstes ni volgudes en relació a la norma a aplicar com a conseqüència d’un canvi de veïnatge civil. Per tant, si bé no es pot modificar el veïnatge civil a voluntat, sí que cal almenys saber quin veïnatge civil tenim avui quin veïnatge civil poden tenir els nostres fills, per saber i preveure les conseqüències.