Els llegats

llegatsParteixo de la base que tots els pares volen el mateix: que quan es reparteixin la seva herència, tots els seus fills rebin en valor, el mateix. Així, la majoria de testaments són molt fàcils: s’institueixen hereus a tots els fills a parts iguals i s’ha acabat. Però també és veritat que no tothom és igual i que cada família és diferent i que poden haver circumstàncies que facin que un repartiment a parts iguals no sigui el que vulguin els pares. Pot ser que algun dels fills o algú altre de la família o alguna persona no familiar mereixi, a ulls dels testador, un tracte diferent. Entre les diferents possibilitats que ofereix el codi civil de Catalunya, hi ha els llegats.

Els llegats són atribucions particulars que es fan a favor d’una persona concreta, inclús a persones anomenades com hereves. És a dir, per dir-ho d’alguna manera, una mena de regal que el testador vol fer a favor d’algú i que va a càrrec de la persona gravada amb el llegat, normalment, els hereus.

Els llegats s’han d’ordenar en un testament, en un codicil o en una memòria testamentària, tot i que el més freqüent és establir-los en testament.

De llegats, n’hi ha de molts tipus. Pot ser objecte de llegat tot allò que pugui donar al legatari un benefici patrimonial, mentre no sigui contrari a la llei. Pot ser d’alguna cosa present (existeixen en el moment de fer el testament) o futura (s’espera que existeixin en el moment de la mort). Determinat (10.000,- €) o determinable (llegat equivalent als dividends que donin les accions de Cocacola en el 5 anys després de la mort). Es poden imposar terminis, tan suspensius (quan el legatari tingui 18 anys) com resolutoris (durant 10 anys), o condicions, tan suspensives (tan bon punt el legatari es casi) com resolutòries (mentre es mantingui casat).

Poden ser llegats de diners, d’immobles, d’accions, d’obres d’art… de qualsevol cosa. Fins i tot de cosa aliena, és a dir, propietat de la persona gravada o de tercers; poden ser llegats d’aliments o de pensions; de crèdits o d’alliberament de deutes; d’una universalitat de coses (llegat de tots els diners dipositats a l’estranger); d’una empresa; el llegat d’una cosa genèrica, encara que no n’hi hagi a l’herència (llegat d’una joia); llegat de constitució d’un dret real (llegat del dret de pas), llegat d’usdefruit universal o un llegat de part aliquota de l’herència.

I ara ve la paraula difícil: la quarta falcídia. Llevat que el causant ho hagi prohibit, es pot reduir l’import dels llegats si aquests no deixen lliure la quarta part de l’actiu hereditari líquid. És a dir, es preten garantir una quota hereditària mínima als hereus. El càlcul d’aquest quota mínima es fa de manera independent per a cada hereu.