La deduibilitat del cotxe a l'IRPF

Em puc deduir el cotxe? Aquesta és una de les preguntes que més ens fem quan volem saber quin és, a l’impost de la renda, el rendiment fiscal que tindrà l’activitat econòmica i, quant caldrà pagar. I la resposta és: depèn. La teoria, ens agradi més o menys, és fàcil d’entendre. A la pràctica, la deduibilitat del cotxe (o de la moto) és, la majoria de vegades, ciència-ficció. Però sí: el cotxe pot arribar a ser deduible.Comencem per la teoria. Si un empresari o un professional necessita un cotxe, comprarà el vehicle que més s’adequa a la seva activitat i el destinarà a la seva activitat econòmica. A partir d’aquest moment, cal tenir en compte que cal complir uns requisits per la seva deduibilitat: uns requisits fan referencia a la deduibilitat de qualsevol despesa i uns altres, a la seva consideració d’element afecte a l’activitat.

Per deduir qualsevol despesa cal exercir una activitat, incórrer en la despesa, que ha d’estar correlacionada amb la obtenció dels ingressos, disposar de la factura del proveidor, registrar-la en el llibre de despeses i deduir-la de l’activitat.

Si aquesta despesa, a més, té a veure amb un element afecte a l’activitat, caldrà tenir en compte que ha de registrar-lo al llibre registre de béns d’inversió, amortitzar-lo, utilitzar-lo exclusivament a l’activitat econòmica i que, en cas d’elements indivisibles, tenir en compte que no s’admet l’afectació parcial ni l’ús personal accessori o irrellevant.

Si falta qualsevol d’aquests requisits la despesa no és deduible, llevat d’alguns supòsits molt específics: transport de mercaderies o viatgers, representants o agents de comerç, ensenyança de conductors, o aquells vehicles destinats a ser objecte de cessió amb habitualitat i onerositat.

En general, el problema que té el cotxe i qualsevol altre vehicle, sobretot en l’impost de la renda de les persones físiques, és que és molt difícil demostrar, no únicament que necessitem el cotxe per l’exercici de l’activitat sinó també l’afectació exclusiva a l’activitat. El cotxe és un bé indivisible i com a tal, la llei de l’impost exigeix la seva afectació exclusiva, de forma que si es fa servir un momentet per anar a fer un cafè o per anar el cap de setmana a la platja, ja no es compleix el requisit de l’exclusivitat i ja no és deduible. El que passa és que es pot intentar demostrar l’afectació exclusiva a l’activitat però és impossible demostrar que el cotxe no es fa servir per a necessitats privades.

Hisenda ho té claríssim. Per moltes factures que presentem, per moltes relacions exhaustives de vitages amb el cotxe, per molts altres cotxes que tinguem, per molts kilòmetres que fem Hisenda no es creu mai mai mai que el cotxe estigui exclusivament afecte a l’activitat i no admet mai mai mai la deduibilitat de la despesa.

Els Tribunals també ho tenen clar però atenen a les circumstàncies del cas per decidir si la despesa ocasionada pel vehicle és deduible o no. Podriem dir que depen de la prova que es pugui aportar per intentar demostrar l’exclusivitat de l’afectació del vehicle a l’activitat econòmica juntament amb la manca d’activitat provatòria d’Hisenda.

Per tant, si algú vol deduir el cotxe, que prepari tota la prova possible per poder demostrar que fa servir el cotxe únicament en l’activitat econòmica: és essencial, doncs, triar bé el cotxe, registrar-lo en el llibre d’inversions i amortitzar-lo, posar-li un logo a la porta si convingués, disposar d’una llista detallada i exhaustiva de desplaçament realitzats i la seva relació amb l’activitat, tenir un segon cotxe a vegades ajuda, no omplir benzina el diumenges o festiu o periodes de vacances, que els tickets d’aparcament o peatges coincideixin amb els desplaçaments… de forma que tot plegat, en el seu conjunt pugui arribar a convéncer a un Jutge que l’afectació és exclusiva.

Si el cotxe realment es fa servir només per l’activitat econòmica, no costarà gaire de provar-ho. Segurament la norma en si mateixa no és justa i que es podria incloure en seu de renda una mena de forfait similar al que hi ha actualment a l’IVA o permetre la deduibilitat del desplaçament a tants euros per kilòmetre. El que és segur és que, fem el que fem Hisenda no s’ho creurà, que anirem a Tribunals i que, si ens ho hem treballat prou, potser ens donaran la raó.