La Justícia europea iguala les indemnitzacions dels contractes indefinits i temporals

tjueEn efecte, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha resolt que la legislació espanyola és contrària al dret comunitari en relació al diferent tractament que es dóna a les indemnitzacions a que tenen dret els treballadors per la finalització de contractes indefinits en comparació a la que tenen dret a percebre per la finalització d’un contracte temporal.

Com sabem, d’una banda, l’extinció dels contractes de treball indefinits per causes objectives –econòmiques, organitzatives, productives i tècniques- dóna dret a favor del treballador a una indemnització de 20 dies per any de servei amb un límit màxim de 12 mensualitats; d’altra banda, la finalització dels contractes temporals dóna dret a que els treballadors percebin una indemnització de 12 dies per any i fins i tot alguns, com els d’interinitat, no tenen dret a cap indemnització.

Doncs bé, el TJUE va dictar una sentència en data 14 de setembre de 2016 en la qual resolia unes qüestions prejudicials plantejades pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid sobre si la legislació espanyola era conforme al dret comunitari. El cas plantejat davant el TJUE es referia a una empleada pública interina del Ministeri de Defensa que després de més de 10 anys de treball va ser acomiadada al febrer de 2003 sense cap indemnització.

L’argumentació del TJUE es basa en que el fet que la treballadora hagués prestat els seus serveis en virtut d’un contracte d’interinitat no pot constituir una raó objectiva que justifiqui la negativa a que aquesta treballadora tingui dret a la indemnització equivalent a la dels contractes indefinits quan la relació laboral s’extingeix per causes objectives.

Continua argumentant el TJUE que per fer distincions en les condicions laborals han d’existir raons objectives que ho justifiquin i el concepte de raons objectives contingut en l’Acord Marc sobre el treball de durada determinada, subscrit per la Confederació Europea de Sindicats en 1999 amb les organitzacions empresarials europees i incorporat a la Directiva 1999/70 CEE del Consell, de 28 de juny de 1999, no permet justificar una diferència de tracte entre treballadors amb contracte de durada determinada i treballadors fixos pel fet que aquella estigui prevista per una norma nacional general i abstracta, com una llei o un conveni col·lectiu.

El legislador espanyol haurà de fer les modificacions legals necessàries per adaptar la normativa a aquesta sentència, però com el Govern està en funcions dubto que es produeixi cap proposta.

Tenint en compte el gran nombre de contractes temporals existents no seria estrany que els tribunals comencessin a rebre demandes sol·licitant el reconeixement d’aquestes indemnitzacions, al que hauran d’accedir atenent els arguments de la sentència del TJUE.