Què passa amb la plusvàlua municipal?

No sembla que la normativa que regula la plusvalua municipal, tècnicament l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, estigui ben feta. Després d’algunes sentències dels tribunals dient que la fòrmula que determina l’increment del sòl no és correcte, ara, a més, el Tribunal Constitucional ha dit que, segons com, en determinats supòsits, pot ser inconstitucional en la mesura que no regula aquells supòsits en que no hi ha increment de valor del sòl. Molt bé. D’acord. Però, tot això, en què ens afecta?

En la mesura que poguem demostrar que el valor del sòl, entre la data d’adquisició i la data de transmissió, ha baixat, ens podem plantejar dues coses: demanar a l’Ajuntament la devolució de la plusvàlua pagada o bé, en transmissions que s’hagin de fer, plantejar-se la no subjecció i no pagar-la (perfil agressiu) o pagar-la i demanar la seva devolució (perfil conservador).

Segurament no serà tan fàcil com ho pinto.

La sentència es refereix exclusivament a la normativa del Pais Basc, excloent expressament de la inconstitucionalitat la normativa estatal tot i que la redacció és exactament la mateixa. Així, tenim dos textes legals exactament iguals, dels quals un d’ells és inconstitucional i l’altre -el que hem d’aplicar a la resta de l’estat- constitucional.

La sentència només admet la inconstitucionalitat en el supòsit en el que no hi ha increment del valor del sòl, fonamentant-se en el fet que no hi ha capacitat econòmica. Però res més. No considera inconstitucional el text en supòsits on hi ha increment de valor, encara que sigui ínfim.

El no increment de valor és una qüestió de prova, doncs. Cal demostrar que no hi ha hagut increment del valor del sòl. Com? Mitjançant una prova pericial del valor en el moment de l’adquisició i de la transmissió. Tenint en compte que quan es compra una finca, normalment no se separa el valor del sòl del valor de la construcció, la prova serà difícil d’obtenir. La prova ideal serà la taxació pericial. A manca de taxació, potser seria admesa com a prova la proporció del valor cadastral del sòl sobre el valor cadastral total aplicada sobre el valor d’adquisició.

La inconstitucionalitat només es predica en el supòsits de transmissió: és a dir, venda, permuta, donació o herència… Però no dels altres supòsits de fet subjectes a l’impost: constitució de drets reals…

Per altra banda, alguns tribunals de justícia han considerat que la fòrmula de càlcul és incorrecte, en el sentit que no és una fòrmula que serveixi per calcular l’increment de valor entre la data d’adquisició i la data de tranmissió, sino que es una fòrmula que calcula l’increment que el sòl tindrà en el futur.

Per tant, en el casos en els que poguem acreditar una pèrdua real del valor del sòl, impugnaria la declaració i demanaria la sol·licitud de devolució d’ingressos indeguts. I en la resta de casos, també, només per si, en el futur, els Tribunals acaben tirant pel terra la fòrmula de càlcul i també obtenim una devolució de l’impost pagat.