Si marxeu a viure a l'estranger, penseu en el vostre testament!

inheritanceSi ja prou embolicat és planificar la vostra successió quan vosaltres, els vostres hereus i el vostre patrimoni es troba en un mateix territori, imagineu-vos la dificultat quan algun d’aquests tres elements es troba a l’estranger: determinar la llei aplicable, quin estat és competent i quins impostos caldrà pagar … tot un embolic. Heu de saber que podeu decidir quina llei civil s’aplicarà a la vostra successió i, indirectament, els òrgans competents per tramitar l’herència.

Si us trobeu en aquest cas o teniu algun parent o amic resident a l’estranger, cal que us assessoreu sobre la normativa successòria en l’estat de residència i la compareu amb la normativa de l’estat del que teniu la nacionalitat. Llavors podreu valorar quina de les dues normes s’adapta millor al que voleu i exercir, en el seu cas, la corresponent opció, sabent que si no opteu s’aplicarà en principi la norma vigent en l’estat de la residència habitual.

Per altra banda, si us ho penseu bé, l’aplicació d’aquest reglament europeu pot donar molt joc a una bona planificació successòria. Però alerta: no us oblideu de la tributació de l’herència, que es regeix per les seves pròpies normes.

Com ja hem dit, gràcies a l’entrada en vigor del reglament europeu, podeu escollir la llei aplicable a tota la vostra herència. Però no podeu escollir qualsevol: l’elecció es limita a escollir entre la llei de l’estat de la última residència habitual (que és la que s’aplicarà per defecte, excepte l’existència de vincles més estrets amb un altre estat) i la llei de l’estat del que es tingui la nacionalitat.

Això permet planificar millor la vostra successió donat que, si coneixeu la normativa de cada territori, podreu escollir la que millor us convingui per a allò que voleu. Penseu que la llei aplicable regeix, entre altres, aspectes tan importants com la determinació dels beneficiaris, els drets successoris del cònjuge o la parella, la capacitat per succeir, el desheretament i la indignitat, la responsabilitat pels deutes i càrregues de l’herència; la part de lliure disposició, les legítimes, l’obligació de reintegrar o computar les donacions a fi de determinar les quotes successòries dels diferents beneficiaris o la partició de l’herència.

Així, la successió d’un italià que visqui a Barcelona es regirà per la normativa catalana, llevat que escolli, en escriptura pública, com si fos un testament o dins del mateix testament, que la seva successió es regeixi per la normativa italiana.

I la successió d’un espanyol que visqui a Alemanya es regirà per la normativa alemanya que correspongui, llevat que escolli que la seva successió es regeixi per la normativa espanyola que correspongui. Cal tenir en compte que la successió a Espanya es regirà per la llei corresponent al veïnatge civil.

La normativa que sigui aplicable segons les normes del reglament s’aplicarà encara que sigui la normativa d’un estat no membre de la Unió Europea. És a dir, si un americà que viu a Barcelona opta per l’aplicació de la normativa americana, la llei aplicable serà l’americana, encara que la competència recaigui en els tribunals i notaris de Barcelona.

La successió s’haurà de tramitar en l’estat que sigui competent. En principi, la competència recau en l’estat on el causant tingui la seva residència habitual. Si el causant resideix a Alemanya, l’herència s’haurà de tramitar davant els tribunals o notaris alemanys. Tanmateix, quan el causant hagi optat per l’aplicació de la llei de l’estat del qual es nacional i es tracti d’un estat membre de la UE, els interessats poden optar per que l’herència es tramiti davant els tribunals o notaris d’aquest estat. D’aquesta forma, en la majoria dels casos, els òrgans que hagin de tramitar l’herència aplicaran la normativa pròpia del seu estat.

El reglament crea un certificat successori europeu vàlid en tots els estats membres i que permetrà a tots els interessats en una herència fer valer els seus drets. El certificat serà emès per les autoritats competents per resoldre sobre la successió.

Finalment, tingueu en compte que aquest reglament no s’aplica a les qüestions fiscals, duaneres i administratives. Tampoc no s’aplica a les diferents obligacions registrals.

El Regne Unit, Irlanda i Dinamarca no aplicaran el reglament. Malgrat això, si un danès, anglès o irlandès resident a Espanya, optés per l’aplicació de la llei de l’estat del que és nacional, les autoritats de l’estat competent hauria d’aplicar la llei anglesa, irlandesa o danesa.